Neuroteología

S’ha anat comprovant que la meditació i la pregària provoquen variacions importants en dades fisiològiques com ara les ones cerebrals, els ritmes cardíac i respiratori, i el consum d’oxigen. S’ha mostrat que l’estructura del cervell no és tan estàtica com es pensava. El cervell, així ho palesen els estudis recents, canvia constantment. La seva estructura i funció es modifiquen amb relació al comportament humà, emmotllant-s’hi. La meditació d’un monjo budista, o la pregària d’una religiosa catòlica, tenen unes repercussions físiques en el cervell, en concret, en els lòbuls prefrontals, que provoquen el sentit d’unitat amb el cosmos que experimenta el monjo, o de proximitat a Déu que sent la monja franciscana. Aquestes experiències —sensacions que transcendeixen el mer pla individual— neixen d’un fet neurològic: l’activitat dels lòbuls prefrontals del cervell. Aquesta part del cervell correspon a la capacitat de concentració, de perseverança, de gaudir, de pensar abstractament, de força de voluntat i del sentit de l’humor i, en darrer terme, de la integració harmònica del jo.